11 de gener de 2011, 14:30 hores, 6962 m.

11 de gener de 2011, 14:30 hores, 6962 m.

dijous, 4 de novembre del 2010

Un petit 8000

El turó Aconcagua és escenari d'històries poc comunes i de grans gestos de coratge i heroisme. També està desvetllat de vanitats i temors. En aquest ambient exigent l'home es mostra tal com és, no hi ha lloc per l'engany.


La muntanya Aconcagua és la més alta del continent Americà, aquest fet és una de les raons per les quals és conegut mundialment, encara que la seva fama es deu principalment als seus grans atractius alpinístics. Segons diuen alguns experts muntanyencs internacionals, que han escalat a l'Himàlaia, els gairebé set mil metres del Cerro Aconcagua representen psicològica i fisiològicament l'ascens d'un turó de 8.000 metres. Es considerat com un cim més alt ja que, per la zona del planeta on es troba, la pressió atmosfèrica és l'equivalent a un cim de 7.500 m. de l'Himalàia.


Algunes explicacions poden ser que a l'Himàlaia hi ha vegetació fins a 5.000 metres i a la serralada dels Andes Centrals només fins als 3.500-4.000 m. La humitat relativa ambient és molt escassa i el gruix de les capes de l'atmosfera, en aquesta zona del globus terraqui, tenen particularitats que determinen aquests efectes. Sense deixar d'esmentar que a la mateixa altura a Aconcagua hi ha menys oxigen que a l'Himàlaia i els vents produeixen zones de baixa pressió que intensifiquen aquests efectes.


També s'ha de tenir en compte que els campaments base, des dels quals s'inicia l'ascens, es troben a més de 4.000 m. La majoria dels turons d’EEUU i Europa no arriben a aquesta altura, de manera que els andinistas americans i europeus no estan acostumats a aquestes condicions i no donen importància a les senyals de perill. Per a un andinista europeu equival pràcticament a començar l'ascens des del cim del Mont Blanc.


Aquests factors sumats a les grans distàncies deshabitades, l'aspecte desèrtic general i l'aïllament de tot auxili, tenen sens dubte, importants conseqüències sobre l'ésser humà. Tot això contribueix a que la muntanya Aconcagua sigui un apropiat terreny de mesura i preparació per accedir posteriorment a muntanyes superiors a 8.000 metres, constituint un excel·lent escenari de joc, on l'alpinista pot trobar completament a gust i satisfer moltes de les seves més grans ambicions esportives.


Actualment el muntanyisme és un joc. Un joc de fantasia i poder on convergeixen tècnica, capacitat física, experiència, ètica i determinació. Les muntanyes com a objectius alpinístics només existeixen en la imaginació de l'home, en la seva fantasia. Es concep l'ascensió com si fos un problema i es busca una solució lúdica per a aquest. El Sentinella de Pedra, hieràtica piràmide per als Inca segles enrere, encara atresora misteris i la seva magnífica silueta atrapa els somnis de molts alpinistes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada