La disminució de la pressió atmosfèrica en alçada dificulta la transferència d’oxígen dels pulmons a la sang. El procés d’aclimatació permet compensar aquest dèficit accelerant el ritme cardíac i augmentant la concentració de glòbuls vermells. Aquest segon efecte triga uns quants dies a produir-se i és per això que cal deixar un temps per que el nostre organisme s’adapti.
Una aclimatació insuficient pot provocar el que es coneix com a mal agut de muntanya o mal d’alçada. Si no fem cas d’aquests símptomes i continuem l’ascens, el mal d’alçada pot devenir en conseqüències més greus com és l’edema pulmonar i l’edema cerebral entre altres.
A més, un efecte secundari del procés d’aclimatació és que la sang es torna més espessa i conseqüentment disminueix la irrigació sanguínia a les extremitats com mans, peus, nas i orelles i, per tant, aquestes tenen major risc de patir congelacions.
Com que no disposem de portejadors el mètode d’aclimatació que farem servir es coneix com a cache & carry què permet combinar el muntatge de camps d’alçada amb l’aclimatació.
Cache & Carry
El lema és: climb high, sleep low. Bàsicament consisteix en carregar material al camp ‘de més amunt’ amagar-lo allà i baixar a dormir al camp ‘de més avall’. Un cop muntats els dos camps d’alçada tornarem al camp base per recuperar-nos físicament abans de l’ascens definitiu.
Font: Aconcagua. Summit of South America. H. KIKSTRA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada